El Cervell

Funcions del cervell:

El cervell és el centre de control del nostre organisme. Controla els nostres moviments i els coordina. També és el responsable del nostre comportament, de la memòria, del nostre coneixement i del aprenentatge, i de les emocions. Totes les diferents parts del cervell tenen una funció determinada.

En les diferents zones del cervell podem distingir:

- La part frontal del cervell és la que determina la personalitat de cada persona. És on es donen les emocions i els raonaments.

- La part dreta és la que controla la part esquerra del cos.

- La part esquerra és la que controla la part dreta del cos. Apart d’aquest control, també és responsable de tot allò relacionat amb el lleguatge.

- La part posterior del cervell controla el sentit de la vista.

El hemisferi dret és el que expressa la informació sensorial, visual, espacial i creatiu. Controla els aspectes no verbals de la comunicació. És la zona que s’encarrega del reconeixement, com per exemple el reconeixement de cares, cançons... S’ha vist que les persones que tenen el hemisferi dret dominant, tenen més capacitat d’imaginació i creativitat.

En canvi el hemisferi esquerra, relaciona tot allò que està relacionat amb la part verbal. És el que analitza les informacions, resol problemes matemàtics, i té un raonament lògic i racional.

En aquest hemisferi, hi ha una zona anomenada “Àrea de Broca” que ens dona la capacitat de parlar i expressar-nos oralment. Una lesió en aquesta zona produiria la impossibilitat de parlar i d’escriure.

Una altre zona anomenada “Àrea de Wernicke”, és la encarregada de la comprensió del llenguatge. En cas de lesió en aquesta part, hi hauria dificultats per entendre el lleguatge.

Aquest hemisferi és el dominant en la majoria de persones i és el més complexe.

La medul·la

La medul·la espinal es de color blanc, mes o menys cilíndrica i té una certa flexibilitat, permeten estirar-se quan es flexiona la columna vertebral.

La medul·la espinal transmet els impulsos ascendents cap al cervell i els impulsos descendents des de el cervell cap a la resta del cos. Transmet la informació que arriba des de els nervis perifèrics procedents de diferents regions corporals, fins als centres superiors. El propi cervell actua sobre la medul·la enviant impulsos. La medul·la espinal també transmet impulsos als músculs. Als vasos sanguinis i a las glàndules a través dels nervis que surten de la medul·la, ja sigui com una resposta a un estímul rebut, o bé com una resposta a senyals procedents de centres superiors del sistema nerviós central.

Les funcions que compleix la medul·la són:

-          És un centre associatiu, gràcies al qual es realitzen actes reflexes

-          És una via de doble direcció: de la perifèria als centres cerebrals (sensitiva), dels centres cerebrals a la perifèria (motora)

Els nervis són haces o conjunt d’axons, menys els nervis sensorials que estan constituïts per dendrites funcionals llargues que van des de el “asta” dorsal de la medul·la fins als receptors sensorials i compleixen la funció de conduir els impulsos com els axons. Les diferents fibres que composen un nervi es manté unida per teixit conjuntiu

Els nervis es poden classificar de diverses formes:

Pel seu origen

- Raquidis: Constituïts per fibres nervioses d’arrels anteriors o motrius i de les arrels posteriors o sensitives, que surten de la medul·la. Els nervis raquidis tenen elements viscerals i somàtics. Els viscerals estan relacionats amb les estructures veïnes als aparells digestius, respiratori, urogenital i el sistema vascular i la major part de les glàndules. Els somàtics estan relacionats amb els teixits de revestiment corporal i els músculs voluntaris.

- Cranials: Són 12 pars de nervis que neixen del tronc cerebral, serveixen a sentits especialitzats de la cara i el cap. El seu funcionament es mixt, es a dir, conté fibres sensitives i motores. Entre els nervis cranials es troben: l’olfactori, l’òptic, que s’uneix al sistema nerviós central a nivell del tàlem; l’oculomotor comú; el troclear o patètic; l’oculomotor extern; el trigemin, amb fibres sensitives de temperatura, dolor, tacte i pressió; el facial; l’estat-acústic, amb receptors acústics i de posició i moviments del cap; el glossofaringi; el vago; l’espinal accessori i l’hipoglòs    

Pel seu funcionament  

- Sensitius o aferents: Condueixen els impulsos que informen de les diferents sensacions.

- Motors o eferents: Condueixen els impulsos per les funcions motrius

- Mixtes: Contenen fibres sensitives i fibres motores.

Pels receptors

- Exteroceptius: Per impulsos produïts pels estímuls aliens al cos: tacte, temperatura, dolor, pressió i òrgans sensorials com l’ull i l’oïda.

- Propioceptius: Per estímuls nascuts en el mateix cos: músculs, tendons, articulacions i els relacionats amb l’equilibri.

- Interoceptius: Per els impulsos procedents de les vísceres: sistema digestiu, respiratori, circulatori, urogenital i les glàndules.

Tractaments de lesions cerebrals

La recuperació de les cèl·lules cerebrals que han estat destruïdes no es possible, però es pot produir el cas de que altres zones del cervell compensin el teixit lesionat. El grau de recuperació no es pot saber en el moment de produir-se la lesió. La recuperació d’una lesió cerebral implica un tractament llarg i de vegades permanent i l’èxit d’aquesta recuperació depèn de:

- El tipus i gravetat de la lesió
- El tipus i grau de les incapacitats resultants.
- L’estat general de salut del pacient.
- El recolzament familiar.

És molt important per una bona recuperació donar al pacient una actitud positiva davant la problemàtica i animar-lo a recuperar-se, així com millorar la seva autoestima i fomentar la seva independència. La rehabilitació d’un pacient amb lesió cerebral té com a objectiu que aquest recuperi, en el màxim nivell possible, la funcionalitat e independència de que gaudia abans de la lesió. En les rehabilitacions es treballen diferents àrees. Les habilitats quotidianes, la mobilitat, la comunicació, la socialització, el tractament del dolor, etc. Es per això que existeix diferents programes de rehabilitació per les lesions cerebrals:

- Programes de rehabilitació aguda.

- Programes de rehabilitació subaguda.

- Programes de rehabilitació a llarg termini.

- Programes de vida transitòria.

- Programes de control de conducta.

- Programes de tractament ambulatori.

- Programes de vida independent.